12/06/10

inauguració, dissabte 13:00h

- “L’art és màgic o no és”-

Louis Cattiaux, Física i metafísica de la pintura

Avui fa 20 anys que vaig obrir les portes d’un somni, que s’està pintant de realitats, i ho volia celebrar. El meu projecte de parlar, de sentir i, per tant, de créixer a través de l’art contemporani ha estat un camí difícil però un bon destí perquè sempre he pensat que l’art obre la ment, alimenta l’esperit i et convida a pensar. Volia descentralitzar l’art, fer temporades valentes i compromeses i, finalment, colocar una galeria d’art de Vilafranca del Penedès en un context artístic actual. Durant aquests anys hem fet festes, inauguracions, mailings i happenings però vint anys és una majoria d’edat rodona, un canvi de xifra, dues dècades i necessitava recollir alguna cosa a canvi. Volia dotar-ho d’un punt tecnològic, deixar que allò contemporani fós l’obra d’art on tothom pogués expressar-se i poder retornar a l’origen de la meva proposta.

Un blog, un retall de paraules que s’entrecreuen i es dobleguen, es modelen i s’entenen i aquí estem i aquí continuarem en la nostra illa, sota la nostra palmera. Us convido a brindar, a expressar els vostres desitjos, comentaris, crítiques i, perquè no, elogis en aquest blog que vol ser un punt i seguit d’aquest llarg projecte

Tinc només paraules dereconeixement per al meu gran equip humà. Per ordre cronològic: la Roser Esteve, l’Esther Juvé, la Lis Vallès, la Lluïsa Mañosa i l’Anna Rovira i la Marta Hernández que, avui, són encara al meu costat. Gràcies a totes elles podem esculpir la força i la il.lusió per tirar endavant. També un inmensa gratitut a l’ajuda incondicional del Pasqual Arnau, el Fèlix Plantalech, l’Ivan Morros, l’Ester Rovira i el Josep Cornellà i, la seva gossa, la Lluna. I finalment al meu marit i a la meva família que són sempre el meu suport en tot el què faig.

D’altra banda, també tinc elogis per als artistes i els comissaris que han passat per casa meva, que tal vegada serà sempre seva, i dir-los-hi que ha estat un plaer i un privilegi compartir amb ells aquest camí. Penso en tots, en els que van, els que vénen, els que tornen i, especialment, en els que ja no hi són… a ells un dolç i intens record.

I finalment, també un pensament dedicat als clients, als col.leccionistes, als crítics, als pedioristes i, sense cap dubte, als amics incondicionals que hem anat teixint amb confiança, generositat i complicitat.

Us esperem, com sempre, molt aviat.

Moltes gràcies!